Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
.. i és que anar pel món amb els ulls tancats és com negar-se a viure..
Arxiu del blog
-
►
2009
(1)
- ► de desembre (1)
-
▼
2005
(32)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (8)
8 comentaris:
i tristesa...
matinada, sí? jo no la veig.. només solitud, però sense rencor..
"divino tesoro"
jo hi veig un nudisme incomprès, que porta a la solitud, perquè no sap que hi ha molts més arbres com ell perquè no és capaç de veure'ls
namaga, divino..
scg, i perquè no els veu? potser no els vol veure.. perquè ja és feliç tal com és i no li cal ensenyar a ningú com és per sentir-se millor.. o més abrigat..
s e r g i, no cal que tingui raó.. en les imatges, com en les paraules,cadascú hi pot reconèixer el que tingui més proper en aquell moment.. aquesta és la seva grandesa.. però m'agrada la teva segona visió, dins del negre la veig més optimista ;)
Que nombre le pondrias a esta foto si disfrazandola un poco te recordase a aquella montaña donde en más de una ocasión hemos ido a pasarlo bien mientras comiamos pizzas con matutano y coca cola?
Sin lugar a dudas seguro que cambiarias el nombre por uno bien diferente.
a mi no se por que motivo me ha recordado al verano de hace 2 años.
un beso, la foto es preciosa
sheila, potser.. potser sí.. ho hauríem de repetir ;)
Publica un comentari a l'entrada