de celebracions i de mirades enrera.. de quan aquells anys eren més fàcils.. d'haver-los sobreviscut.. felicitats
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
.. i és que anar pel món amb els ulls tancats és com negar-se a viure..
Arxiu del blog
-
►
2009
(1)
- ► de desembre (1)
-
▼
2005
(32)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (8)
12 comentaris:
Doncs felicitats...
felicitem-nos tots, doncs :)
és ben bonica aquesta foto.
felicitats petita aina,
segur que aquest somriure encara el tens
i és clar que sí!
T'equivoques Namaga...
Ara encara el té més maco... ;-)
niqmad, gràcies..
nimue, doncs sí, per tu també! i amb un somriure, eh? :D
(tinc especial devoció per aquesta foto, la veritat..)
namaga, gràcies aprenent de monstre ;) el mateix somriure segur que no, però això va i bé..
chat, gràcies.. però aquell dia vas veure vi, no? ;)
abraçades!
Felicitats preciosa. Estas guapissima en aquesta foto, pero ja saps que ara ho estas mes. Un petó del nino.
Doncs felicitats!
Tot i que no se com es el teu somriure ara, el d'abans prometia molt!!!
ferran, gràaaacies! :) si tu ho dius.. juju.. abrasus!!
dan, gràaaacies! com he dit més amunt espero conservar-ne l'espurna.. que això de mirar temps passats és, si més no, difícil ;)
de celebracions per ser qui ets, ser qui has sigut i ser qui seràs quan els anys es vagin multiplicant...
Per Molts Anys Aina!
(...i fem com si fos el 22)
Una tendra edat,
per a un bonic somriure.
Un fons de neu blanca,
on reflectir-hi una ombra.
I no una, sinó, L’OMBRA...
del que prometia ésser de gran.
serlli, i que n'és de maco fer-ho al vostre costat :) peruqè sinó una no seria la mateixa.. gràaacies!!
pensador, un honor aquestes paraules.. sempre és un honor que et vegin tal i com t'agradaria.. tal i com intentes ser cada dia :) abraçades!
Que foto más guay!!!
como nos hubiera gustado conocerte en esos momentos,podríamos haber hecho un muñeco de nieve, jugar con las bolas y si es preciso rebolcarnos por el suelo.
Lástima que no hayamos podido disfrutar en esos momentos de esa sonrisa tan especial; aunque todo se andará: espero que este año nieve tanto que sea preciso quedar para crear un muñeco de nieve y poder hacer una foto unos años más tarde con la misma sonrisa y mismo espíritu infantil.
Publica un comentari a l'entrada