.. i és que anar pel món amb els ulls tancats és com negar-se a viure..
12.10.05
al final del camí
6 comentaris:
Anònim
ha dit...
Doncs ara mateix no sabria que dir-te, no recordo molt be el poble que era, pero el que et puc dir, es que es el poble on feien aquella mani. Tampoc hi vam estar molta estona, pero va ser mes maco que Hernani oi? juju. Fins ara puki.
6 comentaris:
Doncs ara mateix no sabria que dir-te, no recordo molt be el poble que era, pero el que et puc dir, es que es el poble on feien aquella mani. Tampoc hi vam estar molta estona, pero va ser mes maco que Hernani oi? juju. Fins ara puki.
ferran, hi haurem de tornar a anar ;) i la mani.. ja ni me'n recordava! buf.. quantes sensacions.. però hernani no, eh? ens veiem aviadet ;)
Quin camí és el que té final? (exceptuant el de la vida...)
serlli, esperem que cap ;) a caminar, doncs, s'ha dit..
Puki a veure si hi posem mes fotos que m'aburreixo...que m'agrada fer coments de fotos xules com les que poses...fins ara linda
ferran, tindré en compte la petició, oki? apali, i treballa més, i així no t'avorreixes ;)jujuju!
Publica un comentari a l'entrada